Si al final resulta que tindrem més noms que els esquimals! Malgrat l’excentricitat, el que sí és cert, és que qui reté un nom conserva un coneixement.

Ciment

Terme emprat sobretot pels francesos (‘béton’) per designar una neu molt dura i un bon regel nocturn, però que no és una temible capa de gel.

Suro (‘corcho’)

La ‘nieve corcho’ és la neu dura però que es deixa treballar molt fàcilment pels piolets. És un terme emprat sobretot per alpinistes que pugen pels corredors. Quan aquesta neu permet que el piolet entri del tot i malgrat això s’agafi amb força, és un veritable plaer ascendir pels corredors. Vigilem però amb la seguretat que ens proporciona, ja que molt sovint respon a les característiques de la neu ventada, el que vol dir que estem pujant per una canal on la neu que hi ha depositada ha estat treballada pel vent.

Crema, cremeta

La neu primavera és la neu que es torna crosta o dura a causa del regel de la nit i que al sortir el sol en primavera es fon, s’humiteja per fer una superfície amb diferents graus d’humitat. Quan la humitat és la justa i perfecta per l’esquí se sol anomenar ‘crema’ o ‘cremeta’.

Crosta

La crosta és una neu desagradable i difícil d’esquiar. Es compon d’una fina capa dura que no és suficientment resistent i que es trenca sota el pes de l’esquiador, però, per contra, que no permet traçar amb les esquís i realitzar els girs conduits o els girs derrapats. Aquesta mena de neu ens obliga a una tècnica de perícia, que anomenem el salt de cues, és a dir un gir que es realitza fent un petit salt per aixecar les cues dels esquís i poder així girar enlaire. És una neu que, en termes generals, aporta estabilitat al mantell per diverses raons.

Podem distingir entre:

Crosta de pluja: és la crosta que es produeix quan la pluja humiteja la neu en superfície i el regel genera un mirall molt relliscós.

Crosta de fusió o de fusió-regel: és la crosta que es produeix quan la calor font la neu en superfície i es regela a la nit.

Crosta de sol: similar a la primera i que sovint es confon amb ella, és la crosta que es produeix quan el sol fon la neu en superfície i es regela. A diferència de la primera no es pot donar en obagues.

Crosta de diürna, de sol o de regel: és la crosta que es produeix quan el vent genera una petita capa superficial.

Crosta fina: es trenca fàcilment quan passem esquiant i ens permet tenir un bon control de l’esquí.

Crosta profunda: es trenca difícilment, llavors normalment ho fa en el moment de girar, el que dificulta molt el control de l’esquí imposant el gir en salt de cues.

Crosta (capa): ens referim a la crosta que ha quedat enterrada. És un terme important, ja que té diverses implicacions tenir-la en compte quan fem un perfil estratigràfic del mantell nival.

Gebre (gebre de superfície)

Cristal·lització que es forma a la superfície de la neu i que, en quedar enterrada per una nova nevada, forma una perillosa i persistent capa feble. De manera que anuncia importants inestabilitats. Es genera amb humitat i vents molts suaus, però afortunadament és molt fràgil i la calor o el vent la destrueixen fàcilment. De fet, és una mena de rosada a la muntanya.

Gel, placa de gel

Una paca de gel és una neu que s’ha fos i que, normalment a l’arribada del fred de la nit, s’ha tornat a glaçar, generant una placa de gel (procés de fusió/regel). També pots ser fruit d’una pluja que ha humitejat la neu en superfície. Vigileu si les plaques es troben en superfície, ja que s’ha donat molts accidents als Pirineus (de fet, la majoria) deguda a relliscades fatals que poden tenir greus conseqüències, en funció del lloc i el moment en què es produeixi aquestes relliscades. És un marc típic dels pirineus i ens protegim d’elles amb ganivetes o grampons.

Aquesta placa si és soterrada i és gruixada, aïlla les inestabilitats del mantell que es troba per sota, ja que el pes d’un esquiador no pot col·lapsar-la, aportant certa estabilitat al conjunt del mantell. Algunes teories afirmen que per contra, pot generar una superfícies de lliscament per plaques que es trobessin a damunt d’ella.

Gobelet, gebre de profunditat

Parlem de gobelets o gebre de profunditat per denominar una neu que es forma sempre a l’interior del mantell i que genera una perillosa i persistent capa interna feble. Els grans rodons de la neu que han començat a generar grans amb vessants una mica més angulosos ara ja són una estructura similar a un gobelet posat del revés. A aquesta neu, extremadament inestable, genera situacions molt perilloses per als esquiadors.

Graupel

És el terme que fem servir tècnicament per denominar la ‘neu granulada’. És una neu rodona i dura, molt propera a la calamarsa i que es forma en condicions similars, encara que sols ser més petit i no tan gelat.

Maíz’ (no s’empra el terme en català el terme ‘blat de moro’, en canvi és freqüent el terme anglosaxó ‘corn snow’)

En l’argot es sol referir a un tipus de neu primavera i és aquella neu que en l’inici de la fusió de la crosta de regel, genera uns grans grossos i poc cohesionats molt agradables d’esquiar.

Mirall

Gel. Neu dura, normalment crosta de pluja regelada, en els que fins i tot amb bons cantells i bona tècnica costa de progressar. Les voltes maria, per sobre de 30 graus, són especialment delicades, perilloses especialment si la caiguda és exposada. Cal assenyalar que la majoria dels accidents als Pirineus són a causa d’aquest escenari.

Moqueta

Neu primavera al punt. Cremeta.

Nata

L’argot d’esquiador de pistes es refereix amb aquest concepte a la primera neu pols que cau a sobre de les pistes. Així, encara no ha estat treballada per les màquines per conserva per sota la textura d’aquestes.

Neu ‘acartonada’

Paraula de l’argot que es refereix a la neu crosta o neu ventada que encara suporta el pes d’un esquiador que esquiar amb suavitat. Encarrila fàcilment però costa sortir del carril!

Neu al revés o nevada al revés

Paraula de l’argot tècnic que refereix a les nevades que comencen amb fred i es va escalfant, doncs, guanyant humitat. EL resultat és una capa de neu cohesionada sobre una capa de neu sense cohesió, el que és un mal panorama pel que fa a la seva estabilitat. També es sent dir ‘nevada del dret’ que indica la situació contrària (nevada ‘calenta’ que es ‘refreda’), molt més favorable.

Neu artificial o neu de cultiu

és la neu generada artificialment pels canons de neu a les pistes d’esquí. Els canons vaporitzen l’aigua a forta pressió fent unes gotetes tan petites que es glacen immediatament en contacte amb l’aire fred (a partir de temperatures negatives). Contràriament a la neu natural, la neu artificial es congela de fora cap endins el que li dóna una estructura més abrasiva pels esquís.

Neu cuinada

La neu cuinada és la neu treballada pel sol. Quan estem esperant que la insolació transformi la neu dura en crema, estem esperant que el sol ‘la cuini’.

Neu dura

Parlem de neu dura quan ens trobem una placa dura sota els peus. Es tracta d’una duresa particular (si no, solem parlar de ‘placa de gel’), on els esquís s’enganxen molt bé i sobre la que és molt fàcil traçar amb els cantells. Recorda la textura d’una pista acabada de treballar per les màquines després d’una bona nevada. Però alerta! Aquesta és la temible placa de vent cohesionada. Si a sota hi tenim alguna capa interna feble, pot desencadenar un allau de placa fatal!

Neu facetejada, neu amb facetes, xampany

Usualment parlem de neu facetejada per denominar una capa interna feble que s’ha format en a l’interior del mantell. Els grans rodons de la neu han començat a transformar-se generant grans amb vessants una mica més angulosos. A aquesta neu, que ja no es de gra rodó, li diem neu amb facetes.

Neu freda

Neu que ha caigut amb baixes temperatures, doncs, lleugera i sense cohesió, acostuma a referir a una neu seca i de poca densitat (100Kg/m3). Neu pols.

Neu fresca

Encara que es tracta d’un terme una mica imprecís, es sols referir a una neu seca i de poca densitat (100Kg/m3), i que no es deixa empedreir quan la premem amb la mà, doncs una neu amb poca cohesió i ideal per l’esquí.

Neu granulada

La neu granulada és el terme que fem servir usualment per descriure el ‘graupel’. És una neu rodona i dura, molt propera a la calamarsa i que es forma en condicions similars, encara que sols ser més petit i no tan gelat.

Neu irregular

Ens referim amb aquesta idea a un mantell presentant a la baixada diferents tipus de neu que ens succeeixen de manera simultània el que imposa bones readaptacions als canvis de neu de la nostra manera d’esquiar.

Neu llaurada

En l’argot de l’esquí es refereix a les neus que han estat molt esquiades. Malgrat que no sigui un escenari de somni, és una excel·lent senyal d’estabilitat del mantell, especialment si ha estat ‘llaurada’ recentment, ja que indica que cap placa ha col·lapsat al pas de totes aquestes sobrecàrregues.

Neu molla

Normalment s’empra aquest terme per referir-se a nevades amb temperatures elevades (properes a zero). Es tracta d’una neu amb molta densitat i alt contingut d’aigua.

Neu recent

Aquest terme no parla de la qualitat de la neu, però s’empra normalment per especificar quantitats. És la neu que correspon a una nevada determinada. En funció de la quantitat de neu recent determinada es donen diverses situacions o problemes típics, ja que el pes afegir de la neu recent sobre el mantell nival pot generar episodis d’inestabilitat. Vigileu quan les quantitats de neu recent siguin molt grans!

Neu de Peixateria

Altre terme de l’argot del món de la neu. Designa grans de neu gruixuts que recorda el gel de les peixateries. Pot portar a confusions perquè pot designar grans amb estructures molt diferents, mentre que siguin poc cohesionats i gruixuts. Es pot donar en situacions primaverals de fusió-regel, encar que també es pot referir als gobelets de grans dimensions formats al interior del mantell.

Neu podrida

La neu primavera és la neu que es torna crosta o dura a causa del regel de la nit i que al sortir el sol en primavera es fon, s’humiteja per fer una superfície amb diferents graus d’humitat. Quan no hi ha hagut un bon regel nocturn, la humitat de la neu és massa elevada i no es pot fer res més que lamentar-se: llavors li diem ‘neu podrida’. Atenció! La neu podrida indica una elevada temperatura del mantell i una elevada saturació d’aigua, el que indica fortes inestabilitats, tensions en el mantell i una altra probabilitat que comencin els lliscaments (allaus de fons) i de fusió.

Neu Primavera, Neu humida

La neu primavera és la neu que es torna crosta o dura a causa del regel de la nit i que al sortir el sol en primavera es fon, s’humiteja per fer una superfície amb diferents graus d’humitat. Quan la humitat és la justa i perfecta per l’esquí se sol anomenar ‘crema’ o ‘cremeta’. Quan la humitat és massa elevada i no es pot fer res més que lamentar-se, li diem ‘neu podrida’. Vigileu amb aquestes neus (sobretot les que teniu a sobre vostre) perquè són les que provoquen les destructives allaus de fusió o allaus de fons.

Neu treballada

Neu treballada pel vent, doncs, neu ventada.

Neu ventada

Parlem de neu ventada quan ens trobem sobre una congesta de neu transportada pel vent sota els peus, una placa amb força cohesió. Aquesta cohesió ve donada per l’acció del vent que trenca i arrodoneix ràpidament els grans donant-li una estructura que facilita la seva cohesió per sinterització. Es tracta d’una duresa particular (si no, solem parlar de ‘placa de gel’), on els esquís s’enganxen molt bé i que sobre el que és molt fàcil traçar amb els cantells. Recorda la textura d’una pista acabada de treballar per les màquines després d’una bona nevada. Però alerta! Aquesta és la temible placa de vent cohesionada. Si a sota hi tenim alguna capa interna feble, pot desencadenar un allaus de placa fatal!

Neu Verge

De nou un concepte imprecís de l’argot d’esquiador de pistes que es refereix a una neu que no ha patit cap transformació, en general artificial, és a dir que no ha estat trepitjada per una màquina o que no ha estat esquiada anteriorment. Evidentment, tota neu pols és verge, però no es verifica l’afirmació contrària!

Neu xampany

Argot poc emprat al Pirineus per referir-se a una neu encara menys freqüent, extremadament flonja i freda.

Papa

En l’Argot, sinònim de la ‘sopa’ o ‘neu sopa’.

Placa

Parlem de placa quan ens trobem neu dura sota els peus, però una duresa particular, on els esquí s’enganxen molt bé i molt fàcil de traçar. Recorda la textura d’una pista acabada de treballar per les màquines després d’una bona nevada. Però alerta! Aquesta és la temible placa de vent cohesionada. Si a sota hi tenim alguna capa interna feble, pot desencadenar els temibles allaus de placa! Així doncs, la placa de neu és neu ventada, ben cohesionada i amb bona propagació. Multa cura del que fem a sobre de neu placada, mireu sobretot que hi teniu a sota!

Podrida, neu podrida

Neu tan treballada per la calor i/o el sol, que es troba tan saturada d’aigua que ja no es pot ni tan sols lliscar per sobre.

Pols, Neu pols, powder

Es refereix a allò que tot esquiador cerca; la neu acabada de caure, seca (sense humitat), amb temperatures fredes (entre cinc i sis sota zero) petits cristalls de neu que si cau amb temperatures baixes conserven la seva estructura complexa i genera una neu molt poc cohesionada, sobre al que tenim la sensació de lliscar o flotar. Contràriament al que hom podria pensar, la neu pols pot generar plaques de neu per ‘feutrage’, dita fa un temps plaques friables.

Pols compactada

Es refereix a la neu pols que, després d’unes hores (dies si les temperatures són molt baixes) ha perdut una mica de la seva lleugeresa inicial però segueix donant mol t bones sensacions. Aquesta neu també pot generar plaques de neu per ‘feutrage’, dita fa un temps plaques friables.

Pols degradada

Ens referim amb aquest terme a una neu similar i propera a la ‘neu pols’ però que ja ha sofert un petit procés de degradació. És la neu pols que ens trobem en vessants obacs on fa dies va caure neu pols i que s’ha conservat gràcies a les baixes temperatures i l’absència de radiació solar. Aquesta mena de neu és molt propera a la pols i molt agradable d’esquiar.

Pols humida

Com el seu om indica, neu pols que per les temperatures està perdent o ha perdut la seva lleugeresa, i doncs, el seu encant.

Pols reciclada, Neu reciclada, neu ressecada

En realitat es tracta de neu facetejada – o fins i tot gobelets – que s’ha format a la superfície de la neu per diferents tipus de recristal·lització (pot ser recristal·lització diürna, de fusió, o per radiació). Hi ha gent que parla de neu assecada, perquè on hi havia neu dura o neu crosta al cap d’uns dies apareix aquesta mena de neu similar a la pols i molt agradable d’esquiar.

Pols sucre

Un altre terme de l’argot dels muntanyencs per referir-se a la ‘neu reciclada’.

Sopa

La neu primavera és la neu que es torna crosta o dura degut al regel de la nit i que al sortir el sol en primavera es fon, s’humiteja per fer una superfície amb diferents graus d’humitat. Quan la humitat és molt elevada i tot i que ja no és agradable esquiar-la, encara podem lliscar a sobre; li diem en argot ‘sopa’ o ‘neu sopa’, fase prèvia a la infecta ‘neu podrida’ que ja no deixa lliscar. Atenció! Les neus molt humides indiquen una elevada temperatura del mantell i una elevada saturació d’aigua, el que indica fortes inestabilitats i tensions en el mantell i una altra probabilitat que comencin les allaus de fons i de fusió.

Sastrugi

Formes que es fan sobre la neu a causa de l’erosió del vent. Aquestes formes tenen aspectes d’ones punxegudes i són un indicador de la direcció del vent que ha estat treballant els vessants. Ens poden ajudar a endevinar on hi pot haver acumulacions de neu ventada.

Trinxada, trillada

Neu que ha estat treballada pel pas dels usuaris de les raquetes que s’ha endurit. Especialment quan els usuaris de raquetes passen per sobre de les traces dels esquiadors, malbaratant així la traça original. Així pot tenir dues conseqüències. Una de negativa i fins i tot perillosa, ja que els flanquejos exposats sobre neu dura es tornen delicats quan, si la traça hagués estat respectada, s’haguessin fet amb més seguretat. Però si la traça està trepitjada en zones baixes i sense inclinació, pot ajudar a compacta la neu en llocs on, si no fos per això, no haguéssim lliscat.

Vidre

Gel. Neu sobre la qual ha plogut i després ha regelat. Un autèntic mirall que pot ser perillós, tant per les lliscades com per la possible superfície de lliscament en cas que nevi a sobre. És la crosta de pluja.Dificulta la progressió en els que fins i tot amb bons cantells i bona tècnica costa de progressar. Les voltes maria, per sobre de 30 graus, són especialment delicades, perilloses si la caiguda és exposada.